Taller Masriera

Els Masriera van ser una de les nissagues més importants de la joieria i l'orfebreia modernista del nostre país. Els seus inicis es remunten al 1839, quan Josep Masriera i Vidal va obrir un taller al número 4 del carrer Vigatans, en ple barri dels orfebres (entre el carrer Montcada i l'actual Via Laietana). Amb el pas del temps, els seus 3 fills, Josep, Francesc i Frederic, s'anaren incorporant al taller familiar. Obriren botigues al carrer Ferran 35 i al número 22 del carrer Argenteria, i quan el pare va morir al 1872 els descendents es varen fer càrrec de tirar endavant el negoci. Al 1885, però, Frederic abandonava l'empresa i deixava els seus germans Josep i Francesc al capdavant de la firma. Aquests dos van fer-se construir un nou taller de l'empresa al carrer Bailèn, 72. N'encarregaren el projecte a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, autor de l'Arc de Triomf de Barcelona, entre d'altres obres. El taller, que avui ocupa una congregació religiosa, va ser construït amb l'aparença de temple romà. Sis columnes corínties i un frontó triangular. De fet, quan en va redactar el projecte, Vilaseca s'inspirà en el que havia estat el temple d'August de la ciutat en època romana, les restes del qual es poden visitar a l'entrada del Centre Excursionista de Catalunya al carrer Paradís.


Taller Masriera al C/ Bailén. Foto extreta de l'Arxiu
 Jordi Miralles (CCC - Cercle Cartòfil de Catalunya)

Els treballs d'orfebreria i de joieria dels germans Masriera van ser premiats a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. El negoci era un dels punts de referència de l'aristocràcia i la burgesia barcelonina de l'època. Però sense cap mena de dubte, el cognom Masriera prengué volada de manera definitiva amb la tercera generació familiar. Lluís Masriera i Rosés, fill de Josep, va destacar com a orfebre, però també com a pintor, escenògraf i director teatral i va ser un personatge molt present en la vida cultural i associativa de la ciutat en ple Modernisme. Així per exemple, va ser membre de la Junta de Museus de Barcelona i del Foment de les Arts Decoratives, entre d'altres institucions. Format a Ginebra, París i Londres, va aprendre a treballar la tècnica de l'esmalt translúcid, que havia deixat d'aplicar-se a Catalunya al segle XVIII.


Ombres reflectides. Lluís Masriera, 1920

Esbossos de joies i fotografia del taller


Esbossos de joies

Lluís Masriera va dissenyar peces amb formes de dones, de dracs, rèptils, aus, animals fantàstics, flors i àmfores. Les seves figures femenines s'inspiraren en els dibuixos a tinta xinesa que acompanyaven el poema Liliana d'Apel·les Mestres, publicat al desembre de 1907. Entre les peces més destacades de la seva obra, Lluís Masriera va dissenyar la diadema de promesa de Victòria Eugènia amb el rei Alfons XIII, la vara de l'alcalde de Barcelona i els bàculs dels bisbes de Girona i de Tui. La seva producció inclou braçalets, arracades, anells, penjolls i objectes religiosos. Algunes d'aquestes peces van ser posades a la venda al 1970 en una subhasta monogràfica que va organitzar la prestigiosa casa Christie's a Ginebra (Suïssa).


Mostra de joies de Lluís Masriera a l'exposició permanent
 de l'hotel Bagués


Tetera i petjapapers dissenyat per Lluís Masriera i Eusebi Arnau

Essent Lluís Masriera i el seu germà Ricard els responsables de l'empresa familiar, la firma es va  fusionar amb la casa Carreras, una altra nissaga d'importants joiers catalans que començaren la seva activitat al 1776. La fusió acabà essent coneguda amb el nom de "Masriera y Carreras", que va obrir botiga al passeig de Gràcia, 26 (on actualment hi ha la sastreria 'Señor') i va participar a l'Exposició de les Arts Decoratives i les Indústries Modernes de París, que es va fer l'any 1925, i a l'Exposició Internacional de Barcelona 4 anys més tard. Va ser també en aquesta època que el taller del carrer Bailèn esdevingué museu de les peces d'art decoratiu col·leccionades per la família. Amb la presència de representants de l'Ajuntament i de diferents institucions culturals de la ciutat, l'Estudi-Museu Masriera va obrir les seves portes al públic el 26 de novembre de 1913. En ell s'hi podien admirar obres d'art mudèjar, indi, persa i d'altres punts de l'Extrem Orient; hi havia tapissos, ceràmiques, indumentàries personals, pintures, escultures... Una de les sales, els Masriera l'habilitaren com a un dormitori amb mobles del segle XVII, i una altra, com a una sagristia del XVIII.


Joieria de Masriera y Carreras situada al Psg. de Gràcia,
on actualment s'hi ubica la sastreria Señor


Interior del taller Masriera que a partir del 1913 va passar
 a ser l'Estudi-Museu. Arxiu Jordi Miralles (CCC - Cercle
Cartòfil de Catalunya)

En l'actualitat, diverses creacions dels Masriera es poden veure en una petita exposició ubicada a l'interior de l'hotel Bagués de Barcelona, a les Rambles (a tocar de la cruïlla amb el carrer del Carme). També n'hi ha als aparadors de la joieria Bagués del passeig de Gràcia, als baixos de la casa Amatller. És aquesta la firma amb qui "Masriera y Carreras" es fusionaren al 1985, donant lloc a la marca "Bagués - Masriera".

Exposició permanent a l'hotel Bagués

Penjoll exposat a l'hotel Bagués

Agulla de pit

Agulla de pit

Mostra d'anell i cofret

Penjoll exposat a la la joieria Bagués-Masriera situat
a la planta baixa de la casa Amatller, on es mostren
reproduccions dels dissenys originals











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Garriga modernista

Camprodon, el Modernisme del Pirineu